Història de la Fotografia

La història de la Fotografia s'inicia a principis del segle XIX, quan el 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata.

Niepce va començar les seves investigacions, necessitant vuit hores d'exposició a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges.

Nicéphore Niepce

 

El 1839 Louis Daguerre va fer públic el seu procés per a l'obtenció de fotografies basat en la plata denominat daguerreotip, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d'exposició.

Louis Daguerre

De forma paral·lela als treballs de Nicéphore Niépce i Louis Daguerre, Talbot que va crear el Calotip va obtenir els primers resultats de les seves recerques fotogràfiques l'any 1834, en aconseguir una sèrie d'imatges de flors, fulles, teles, etc., per contacte dels objectes amb la superfície sensibilitzada, i sense usar, per tant, la cambra obscura. Talbot va aconseguir d'aquesta manera imatges en negatiu que era capaç de fixar per impedir que la llum les fes desaparèixer, i les va anomenar dibuixos fotogènics. El primer negatiu fotogràfic estricte, no per contacte, el va aconseguir el 1835, d'una gelosia de la seva casa a Lacock, a Wilshire.

William f Talbot

Per a la captació de les imatges es va emprar la càmera obscura que va sofrir constants millores en el seu disseny i grandària, així com en les lents òptiques o objectius utilitzats, a causa de les aportacions de diferents investigadors. D'altra banda, els procediments fotogràfics utilitzats durant el segle XIX van ser el daguerreotip, el calotip, el col·lodió humit i el Gelatina-bromur.




La Fotografia va tenir la seva esplendor comercial a partir de 1888 quan Kodak va treure al mercat una càmera que utilitzava rodets de 100 fotos circulars, i sobretot a causa de la industrialització del procés d'impressió de pel·lícula fotogràfica. Per a l'usuari del carrer, molt poc ha canviat des de llavors, tret que la fotografia en color s'ha imposat com estàndard, i que les ajudes en l'enfocament i el càlcul automàtic de la velocitat d'exposició i obertura del diafragma són ara habituals. Tal com per als afeccionats de la fotografia en blanc i negre pràcticament no ha canviat res des de la introducció en el mercat de la Leica 35mm el 1925.

1a fotografia en color