Per la primera activitat hem de trobar 3 signes previs a l'Edat Mitjana i explicar el seu significat.
L'Estel de David
L'estrella de David, és un dels símbols del judaisme.L'emblema-compost per dos triangles equilàters superposats, formant una estrella de sis puntes, es va emprar sovint per a distingir les comunitats i districtes reservats per als jueus (calls) a partir de l'edat mitjana i també a la Segona Guerra Mundial amb els jueus.
Els seus orígens es lliguen al rei David però no és clar el seu significat. Per a alguns és la transformació d'un signe de Zoroastre anterior, per altres és una mena de carta astral sobre el naixement del rei, i d'altres afirmen que és el dibuix format per les lletres del seu nom. L'historiador Jorge Mª Rivero-Meneses el proclama com a unió de dos triangles, simbolitzant la fertilitat femenina. Eren identificades com la divinitat i amb l'inici de la vida (vèrtex cap a dalt) i com el sexe de la dona i la seva funció generatriu (vèrtex cap avall).
L'Ull d'Horus
L'Ull d'Horus o Udjat ("el que està complet") era un símbol solar de característiques màgiques, protectores, apotropaiques, purificadores i guaridores que encarnava l'ordre, l'estat perfecte. L'Udyat és un símbol d'estabilitat còsmico-estatal.
L'origen és mitológic,Horus era fill d'Osiris, el déu que va ser assassinat pel seu propi germà Seth. Horus va mantenir una sèrie d'acarnissats combats amb Seth per venjar el seu pare. En el transcurs d'aquestes lluites, els contendents van patir múltiples ferides i algunes pèrdues vitals, com la mutilació de l'ull esquerre d'Horus. Però, gràcies a la intervenció de Thot, l'ull d'Horus va ser substituït per l'Udjat perquè el déu pogués recuperar la vista. Aquest ull era especial i estava dotat de qualitats màgiques.
El Símbol Om
Om és una sil·laba en sànscrit considerada pels diversos corrents del pensament indi com el so original, primordial, a partir del qual l'Univers s'estructurà. També se n'hi diu udgitha opranava mantra ('mantra primordial'). Es fa servir en religions com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, el sikhisme i el bramanisme.
Om prové de la fusió de les lletres del sànscrit a, u i m. Aquests sons, més la ressonància nasal, adquireixen una significació particular, segons que es tracti d'una o altra de les interpretacions del mantra.
A representa el començament, el naixement i el déu creador Brahma.
U representa la continuació, la vida i el déu conservador Vixnu.
M representa la fi, la mort i el déu destructor Xiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada